FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pronunciar (una consonant) amb aspiració. L'anglès aspira les consonants oclusives sordes en certs contextos. Pronunciar (la lletra hac) com una consonant fricativa glotal. En anglès la h de house s'aspira i, en canvi, la de hour és muda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aportacions fluvials redistribuïdes per l'onatge, la marea, els corrents litorals i els vents. El delta del Nil. Quarta lletra de l'alfabet grec (δ, Δ). en delta En triangle. En heràld., triangle buidat i amb un dels vèrtexs a dalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d'un polinomi segons les potències creixents d'una lletra. En mat., definir en un conjunt una relació d'ordre. Conferir un orde sagrat (a algú). El bisbe ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estalviar (un esforç, un mitjà, etc.). Deixa-ho ben acabat: no hi planyis el treball. Hi ha massa lletra a cada plana: no hi havien de plànyer tant el paper. Estalviar esforços (a algú). Si vols educar un infant no l'has de plànyer ni protegir-lo massa. Poca cosa fas [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el palmell de la mà. cloure una carta Plegar-la i segellar-la. Carta, lletra, closa. Encloure 1. M'he clos els dits a la porta. Terminar. Cloure un compte. Cloure la sessió. Acordar definitivament. D'aquest afer jo no clouria res sense la voluntat de ma filla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ésser millor, fer passar d'un estat a un altre de millor. Millorar les condicions. Millorar una raça. Millorar la lletra. Vol millorar els altres; primer caldria que es millorés ell. millorar algú d'alguna cosa Fornir-li un avantatge en aquesta cosa. No te'n milloraries [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gravada una lletra o una figura). Imprimir un gravat. Imprimir setze planes. Imprimir un llibre. La imatge de la mort s'havia imprès en la seva ment. imprimir en la memòria Fixar indeleblement en la memòria. Comunicar (un moviment, una influència, etc.). Imprimir a una bola un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
necessitats o compromisos durant l'exercici següent. provisió de fons Remissió de fons que el lliurador d'una lletra fa al lliurat perquè aquest l'atengui al venciment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversos tons o valors d'un color en el material gràfic. Oposició entre traços gruixuts i prims d'una lletra escrita amb ploma ampla i flonja. En un context qualsevol, conjunt de trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres realitzacions veïnes. Persona que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distingir, en un text escrit o imprès, (els sons figurats per les lletres). No saber llegir, de llegir. Aprendre de llegir. Tenir una lletra difícil de llegir. No entén el que llegeix. Llegir una carta, un llibre. Adquirir coneixença del que diu (un escrit, un autor). Llegir [...]
